És per a nosaltres, motiu d'orgull i satisfacció presentar-vos el que ha estat un projecte de mesos.
Per nosaltres, la història de S’fumatto va començar el setembre de l’any passat quan uns quants arreplegats ens vam reunir al nostre local de sempre per provar de tocar uns temes que havia escrit en Pau i que presumptament pretenien esdevenir els temes d’un grup, que no ho sabíem, però acabava de néixer. I encara ens imaginàvem menys, que aquells temes els podríem gravar en un estudi i ensenyar-los a la gent.

Des de llavors, hem tocat milers de vegades aquells temes i han passat mil coses, la immensa majoria bones, d'entre les quals voldríem destacar el sexe. Hores i hores de sexe musical en el nostre dolç local i més hores i hores d'orgia desenfrenada, en aquest cas, sobre els escenaris. I és ben bé que som tossuts; que som massoques. No costen res de posar, i els del Mercadona estan tirats de preu, però nosaltres cada dia ens entestàvem a fer-ho sense condó. I sempre existeix la possibilitat que, al fer sexe, si es fa pel forat que toca i en el to que toca, passin coses. Bé, dues coses poden passar: pots pillar el sida, o et pots quedar embarassat. I PUM! Ens vam quedar embarassats.

"Sou molt joves" -alguns deien. "Us falta pràctica" -d'altres comentaven. "No el sabreu cuidar després" -criticaven els més desconfiats. "És molta pasta, hoder!" -deien els papes. "Per gravar no m'he de moure i puc estar assegut, oi?" -murmurejava tot murri el vago d'en Nabil.

Doncs si, gent, aquí el teniu. Potser és un símbol de rebel·lia, potser de força de voluntat, potser d'entrega, potser de talent, potser de pressa o potser de tot plegat. No sabem què és, però estimats, AQUEST ÉS EL NOSTRE FILL.

I només ens queda donar les gràcies. Donem les gràcies a tots els que han fet possible aquesta maqueta. Als que hi hem estat sempre, als que, tot i haver aportat la mateixa força han vingut més tard, ja sigui musicalment o bé professionalment (especial menció als nostres mecenes de La Coctelera Studio); als que vindran més tard, als que se'n van però tornaran... A tots, A TOTS: moltes gràcies. Això és vostre.

Espero que gaudiu i fardeu tant d'aquesta maqueta com ho farem nosaltres. Potser d'aquí a 5 anys tanquem una gira al Sant Jordi Club tocant amb una orquestra i amb el Chucho Valdés o potser ens estem tots morint de fàstic mentre els nostres instruments s'omplen de pols a les golfes i ja ningú recorda S'fumatto. Qui sap. El que si sabem, és que aquests quatre temes són un punt d'inflexió en les nostres vides. D'aquí 20 anys, mentre sopem, als nostres fills els explicarem les batalletes de jove músic que vam tenir. Els explicarem com de bé ens ho passàvem assajant els divendres fins tard i com gaudíem als concerts; en definitiva, els explicarem que érem, perdó: SOM músics.

Aquell dia recordarem tot això i recordarem aquesta maqueta. Recordarem S'fumatto i us recordarem a tots vosaltres. Ens recordarem com als nostres millors amics de sexe musical.